La ximpleria de l'himne

Sembla que no ha agradat que es xiulés l'himne espanyol mentre sonava al començament de la final de Copa del Rei.

Uns, els més previsors, ja van evitar oferir-lo en directe. Diuen que va ser culpa d'un error humà. (I jo que creia que esperaven una Jannet Jackson a l'espanyola!). Estem parlant de censura, vaja. La resposta des de TVE, però, ha estat ràpida. La direcció ha destituït el director d'Esports.

Des de la plana major de la política espanyola també han dit la seva sobre la xiulada a Mestalla. Des del PSOE, el seu portaveu José Antonio Alonso lamenta profundament que "es xiuli i es piti mentre sona l'himne".

Des de l'oposició, Rajoy es quedava tan ample. "A vegades la notícia són una minoria i, efectivament, eren molt pocs" referint-se als xiulets -ho haveu vist!?-. I el polític gallec afegia que "estic convençut que la immensa majoria dels aficionats dels clubs que jugaven ahir estan, com tots els espanyols, amb el rei, la nació i l'himne". Si més no, agosarat.

També va voler dir la seva Llamazares, aquell polític baixet pràcticament desaparegut del mapa."No és molt afortunat" xiular el Rei, perquè "representa institucionalment el país, ni l'himne nacional i si hi ha diferències amb aquests símbols no s'han d'expressar amb xiulets, sinó en un debat democràtic i amb els vots." Aquest ja són figues d'un altre paner. Pasapalabra.

Però la millor de totes ha estat De la Vega. "Sempre he dit que no és bo barrejar política i esport, perquè són àmbits diferents". Si? Doncs per què carai sona l'himne espanyol a la final de Copa i no el del Barça i el de l'Athletic?

Volies caldo, doncs dues tasses, una de catalana i l'altra de basca.

'Solos ante el peligro'

Dos o tres mesos després, ves per on torno a escriure al bloc. Avui he trobat un espai i un estona. Vinc per parlar de la crisi. Un tema suat com ell sol, ho sé, però és que estic un xic, i permeteu-me l'expressió, acollonido.

D'aquí un parell de mesos estic al carrer amb un títol sota el braç que diu que sóc oficialment periodista. I com jo, tota una promoció de periodistes recent fets -i encara calentons- que surten del forn de l'UPF. Haurem de començar a espavilar-nos per intentar trobar una feina amb de cara i ulls i que ens permeti viure amb certa dignitat. Solos ante el peligro davant del devorador mercat laboral.

I amb tot, vivim un època en què tanquen diaris, hi ha EROs a dojo i encara més gent al carrer. L'últim cas l'he viscut a prop. Els companys que aquest trimestre estan a Londres gràcies a la beca Bloomberg hauran de tornar abans perquè tanquen la paradeta. Més gent a l'atur i quatre companys que es quedaran sense poder gaudir de l'experiència de treballar en una de les televisions d'economia més importants del món.

Això no pinta massa bé. A més, ningú sap quan durarà tot plegat, però els experts -o així se'ls hi diu- reconeixen que aquesta crítica situació encara no ha tocat fons. I nosaltres, al carrer, a buscar feina. Això sí, amb títol sota el braç que diu que som oficialment perdiodistes. Temps difícils els que se'ns presenten.

Català o espanyol segons els resultats

Es rumorejava que alguns mitjans de Madrid diferenciaven en catalans o espanyols segons els resultats obtinguts per aquells esportistes nascuts Catalunya. Quan brillaven eren españoles i quan feien mals registres eren catalanes. L'exemple que sempre s'utilitzava era el de Sete Gibarnau.

Personalment no en feia massa cas, i no m'hi fixava massa. Però aquests dies he anat seguint l'evolució d'una noticia de Formula 1 publicada a www.marca.com que em va cridar l'atenció (tampoc gaire, no us penseu). Informava que el pilot Pedro Martínez De la Rosa provaria un cotxe de l'escuderia Force India. El diari madrileny publicava això al seu lloc web.

Com podreu veure si cliqueu l'enllaç, parla una vegada de "piloto español" a l'avantítol. Totalment respectable si aquest és el criteri a seguir per aquest diari. A més, no diuen cap mentida. Pedro Martínez De la Rosa és espanyol.

En fi, que ahir MARCA es penja la medalla i publica que, tal com ja van anunciar, De la Rosa provarà el nou cotxe. Això suposa un pas endavant per l'automobilisme espanyol i se'ls llegeix -a ells i a alguns lectors- eufòrics per la bona notícia. Aquí el sintagma "piloto español" ja es repeteix quatre vegades. Una a l'avantítol, dues al primer paràgraf i una al segon. Perfecte. Veiem que De la Rosa ho és molt d'espanyol, i que el diari esportiu madrileny segueix el mateix criteri. Res a dir.

Així doncs, quest vespre, arribo a casa i penso. "Calla, què deu haver fet avui el Pedro?". Anem a veure què diu el MARCA. I la notícia d'avui en cap moment parla de piloto español. Ara bé, a la portada si que esmenta la nacionalitat de De la Rosa com podeu veure a la foto que us adjunto aquí sota. Avui, ha quedat últim, avui els del MARCA estan decepcionats, avui Pedro Martínez De la Rosa ha deixat de ser espanyol per ser únicament català.

And USA has been able to do it: Obama, the new President.

Discurs de Barack Obama just després de ser escollit president dels Estats Units d'Amèrica. La veritat és que sap transmetre i vendre. I per això ha guanyat les eleccions. Fins i tot a mi, sent català, m'ha consternat el seu parlament com a virtual president dels EUA. Coneixent una mica com viuen i senten la seva pàtria els nord-americans, no m'estranya que la gent estigués tan emocionada.

Una gran frase, dita per un ex assessor de Bill Clinton, resumeix perfectament les hores post nit electoral. "Obama és una gran marca, ara hem de veure si és un bon producte".

Pel bé de tots, good luck Barack!